Altres espais de memòria

A la comarca del Pallars Sobirà s’han recuperat altres espais de memòria vinculats a esdeveniments succeïts des del 1931. Per iniciativa dels seus respectius ajuntaments i amb l’ajut de la Generalitat de Catalunya formen part de la Xarxa d’Espais de Memòria de Catalunya que coordina el Memorial Democràtic.

Alins, terra de frontera

Senyalització memorial a diversos indrets del municipi d’Alins de Vallferrera. El municipi d’Alins, malgrat no patir combats durant la Guerra Civil, va viure la presència de tropes republicanes i població civil evacuada d’indrets com Tírvia o Ribera de Cardós. Durant la postguerra, tingué protagonisme durant la invasió del territori espanyol per part del maquis antifranquista l’octubre del 1944. A Tor, Norís i Alins van produir-se importants enfrontaments entre guerrillers i la guàrdia civil i l’exèrcit.

La senyalització s’ubica en quadre indrets. A Alins es fa referència al context general de la frontera, a la Guerra Civil, la postguerra i la Segona Guerra Mundial a Norís es parla de la fortificació dels Pirineus durant la postguerra atès que prop del poble es van construir diversos elements de la Organización de Defensa de los Pirineos. Finalment, a Virós es parla de la Guerra Civil (subministrament al front de guerra i les construccions republicanes a la zona). Un quart element de senyalització instal·lat a les proximitats del refugi Vallferrera destaca el paper del refugi com a lloc de pas del Batalló de Muntanya Pirinenc que després de combatre a la Batalla de l’Ebre i al Front del Pallars, l’any 1939 s’establí al refugi per preparar la seva retirada cap a França.


Espais de l’Alt Àneu (Alt Àneu)

Ruta per els diferents indrets de repressió ubicats al municipi de l’Alt Àneu. Es tracta d’espais on les forces franquistes van assassinar a diversos veïns de les Valls d’Àneu.

Dos plaques s’ubiquen a Sorpe, una al Prat de Giranto on van ser afusellades tres persones de València d’Àneu i la segona al Prat de Fuster on van ser afusellades deu veïns d’Isavarre, Boren i Àrreu. L’excavació realitzada l’any 2020 al Prat de Fuster, inclosa en el Pla de Fosses que impulsa el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya a través de la Direcció General de Memòria Democràtica, va culminar amb la localització dels cossos.


Camí de l’exili pel port de Salau (Alt Àneu)

Al municipi d’Alt Àneu s’ha senyalitzat una ruta transfronterera. L’anomenat “Camí de l’exili del port de Salau” rememora l’exili que van viure els habitants d’Alòs d’Isil els darrers dies de maig del 1938. Un moment d’incertesa i temors a la comarca atès que les tropes franquistes ja havien afusellat a nombroses persones als municipis d’Alt Àneu, Llavorsí i Sort. Un cop van arribar a la vessant francesa, els pallaresos van ser conduits a Sèish i, més tard, a Sent Gironç i a Clermont-Ferrand.

La senyalització inclou referències a Alòs d’Isil, refugi del Fornet i al port de Salau. Al mateix port de Salau, símbol des de fa anys de l’agermanament occità-català, amb la tradicional Pujada que es desenvolupa el primer diumenge del mes d’agost, el Memorial Democràtic ha reforçat la divulgació del seu paper com a lloc de comunicació entre el Pallars i el Couserans.


Camí de la Llibertat (Alt Àneu)

L’anomenat “El Camí de la Llibertat” discorre per una de les rutes utilitzades pels fugitius de la Segona Guerra Mundial, a través del port de la Pala de Clavera.

S’ha instal·lat senyalització al mateix coll, a la cabana de Clavera, al pont de Perosa, al refugi Fornet i a Alòs d’Isil. Aquesta ruta que va adquirir protagonisme atès que els passos més habituals com el que discorria pel port de Salau van ser especialment vigilats per les forces d’ocupació nazi que, fins i tot, hi van destinar una dotació de vigilància permanent des de l’any 1943. Aquest itinerari havia estat igualment recuperat des del costat francès per l’associació “Le Chemin de la Liberté” amb seu a Sent Gironç (Arieja) que hi organitza des de l’any 1994 una travessa commemorativa cada segon cap de setmana del mes de juliol que comunica Seix amb Esterri d’Àneu.


Frontera i búnquers a la Guingueta d’Àneu (La Guingueta d’Àneu)

Itinerari que bordeja el pantà de la Torrassa seguint les restes dels búnquers de la Organización Defensiva de los Pirineos construïts a la Guingueta d’Àneu. Els 4 búnquers visitables formen part del centre de resistència número 76 i foren construïts entre 1947 i 1952.

A l’inici del recorregut es fa referència al paper de les Valls d’Àneu com a lloc de pas de centenars de persones que fugien de l’Europa ocupada pels nazis. Entre ells, l’any 1944, d’un grup d’aviadors aliats que van ser amagats a una borda del municipi per la família aneuenca Soldevila que mantenia vinculacions amb la xarxa d’evasió Pat O’Leary, probablement la més important de les que van operar al Pirineu.


El front de guerra a la zona de Biuse (Llavorsí)

Es tracta d’un itinerari per la línia defensiva de Biuse ocupada per l’exèrcit franquista. El recorregut discorre per posicions defensives de primera línia on es poden apreciar extenses trinxeres, pous de tirador, aixoplucs de trinxera i de descans, nius de metralladora o camins coberts. El punt més elevat del recorregut, conegut com La Castelleta, és el més fortificat de la zona i s’hi poden apreciar diverses casamates i punts de defensa.


Cementiri de Montardit de Baix (Montardit de Baix)

Al cementiri de Montardit de Baix es troba una fossa on van ser enterrades 19 persones de la comarca del Pallars Sobirà assassinades per les tropes franquistes al maig de 1938.

En el seu moment, per iniciativa dels familiars de les víctimes a l’interior del recinte es va col·locar una làpida amb els noms i llocs de procedència de cada persona. Més tard, l’any 2012, per iniciativa del Consell Comarcal del Pallars Sobirà, l’Ajuntament de Sort i el Memorial Democràtic es va instal·lar una cartellera informativa a la part exterior del cementiri.


Camins de la Guerra Civil a Rialp (Rialp)

Durant la Guerra Civil Espanyola, l’estancament del front al voltant de la Noguera Pallaresa propicià que es fortifiqués la major part de posicions i que alguns dels paratges dels voltants es convertissin en camps de batalla.

A les proximitats de Roní (municipi de Rialp) s’han senyalitzat tres itineraris representatius de l’estada del front en aquella zona on es mostren diversos elements d’arqueologia bèl·lica (trinxeres, refugis, parapets de pedra seca i aixoplucs) i es recuperen els camins que duien a les posicions de la Cassoleta i les Pedres d’Auló.

Els camins senyalitzats són: Camí de la Cassoleta (ruta de 800 metres que recorre les restes d’infraestructures defensives de la Guerra Civil), Camí del Comboi (ruta de gairebé cinc quilòmetres, que era el recorregut que l’exèrcit franquista utilitzava per portar els subministraments a primera línia de front) i Ruta dels Combats de les Pedres d’Auló (ruta que uneix el poble de Roní i el sector de la Cassoleta).


Els búnquers de la línia de defensa dels Pirineus a la Vall de Cardós (Ribera de Cardós)

L’any 1939, quan encara no havia acabat la Guerra Civil, Franco ordenà fortificar els Pirineus i planificà la construcció de més de 10.000 búnquers. Les justificacions d’aquestes costoses construccions foren diverses: el 1939, per prevenir un retorn dels republicans; durant la Segona Guerra Mundial, per aturar un possible atac alemany o aliat o, fins i tot, les activitats del maquis.

Als voltants de Ribera de Cardós es poden visitar diverses construccions d’aquesta línia fortificada. Mitjançant un recorregut senyalitzat que parteix del Punt d’Informació sobre la Guerra Civil i la Postguerra a la Vall de Cardós s’ha dissenyat un itinerari a peu que permet fer una visita als búnquers propers al poble i gaudir d’un indret amb un gran valor paisatgístic.


Punt d’Informació de la Guerra Civil i la Postguerra a la Vall de Cardós (Ribera de Cardós)

La Vall de Cardós va ser protagonista dels diferents conflictes bèl·lics que esdevingueren al voltant dels Pirineus durant el segle XX. El Punt d’Informació sobre la Guerra Civil i la Postguerra situat a Ribera de Cardós dona a conèixer aquests fets i els elements patrimonials que en resten.

De la Guerra Civil espanyola s’incideix en l’arribada de l’exèrcit franquista a la vall, l’estancament del front i la repressió indiscriminada encetada pels militars sollevats, que provocà l’exili de molts dels seus habitants.

S’hi destaca el paper de la vall com a zona de pas per a aquells qui fugien de l’Europa ocupada pels nazis durant la Segona Guerra Mundial i, finalment, s’incideix en els búnquers que el règim de Franco manà construir als Pirineus per fortificar la frontera un cop acabada la Guerra Civil, dels quals es conserva una mostra destacada a la Vall de Cardós.


Cementiri de Romadriu (Romadriu)

Al cementiri de Romadriu van enterrar-se molts soldats morts en els combats esdevinguts a la zona entre maig i desembre de 1938 període en que el front de guerra s’estabilitzà entre les comarques del Pallars Sobirà i l’Alt Urgell. Un faristol adossat a la paret de l’església recorda als soldats del X Cos d’Exèrcit Republicà.


Homenatge a Generosa Cortina (Són del Pi)

Davant la casa on va néixer Generosa Cortina Roig (Son del Pi, 1910 – Tolosa de Llenguadoc, 1987) s’ha instal·lat un faristol d’homenatge a la figura d’aquesta resistent catalana que durant la Segona Guerra Mundial va col·laborar amb diverses xarxes d’evasió i documentació aliades. Va ser detinguda per la Gestapo i deportada al camp de concentració de Ravensbruck.


Centre Republicà Català de Sort (Sort)

Faristol situat davant del Centre Republicà Català de Sort. L’edifici fou construït pels socis del Centre i inaugurat pel President de la Generalitat Lluís Companys l’any 1934. Durant la Guerra Civil albergà un hospital militar i, posteriorment, se li donà diversos usos fins que després de ser rehabilitat, l’any 2010, esdevingué el Casal de la Gent Gran de Sort.


Camí dels estanys de l’exili (Tavascan)

Itinerari que discorre entre el poble de Tavascan fins al coll del Port de Tavascan, just a la frontera amb França. Es tracta d’un itinerari amb una importància històrica rellevant atès que aquesta ruta fou utilitzada al llarg dels segles pels habitants de la Vall de Cardós i els de l’Arieja.

Durant la Guerra Civil i la postguerra el port de Tavascan va ser testimoni de la fugida dels habitants de banda i banda de la frontera: republicans que marxaven a França camí de l’exili i fugitius del nazisme i de la Segona Guerra Mundial cercaven la protecció de l’Espanya franquista. També va ser un indret d’entrada d’unitats dels maquis l’octubre de 1944.


Tírvia. Destrucció i reconstrucció d’un poble adoptat pel Caudillo (Tírvia)

Tírvia fou la vila més castigada pels enfrontaments i bombardeigs esdevinguts després de l’arribada de l’exèrcit franquista al Pallars Sobirà. El 90% dels edi­ficis del poble en quedaren afectats. Quan finalitzà la guerra, l’Estat es feu càrrec de la seva reconstrucció.

Un itinerari urbà dona a conèixer les conseqüències socials i econòmiques de la destrucció del poble i els testimonis urbanístics i arquitectònics de la reconstrucció.


Itinerari el Cuco (Vall de Cardós)

Itinerari que des de Ribera de Cardós condueix al fortí del Cuco. El recorregut pot efectuar-se en el seu primer tram amb vehicle i, posteriorment, s’ha de seguir un sender que condueix al fortí. A la part inicial es pot visitar un edifici conegut com “Edifici dels Militars” que fou utilitzat pels militars que van acantonar-se al poble durant els anys quaranta, a l’acabar la Guerra Civil.

El Cuco, situat estratègicament a la carena que separa la Vall de Cardós de les Valls d’Àneu fou ocupat per les forces franquistes atesa la seva privilegiada situació que li permetia vigilar la Vall de Cardós que romania sota el control dels republicans. Al fortí del Cuco s’hi troba una estructura fortificada de planta circular que enllaçava amb una llarga trinxera. Just abans d’arribar-hi, es pot visitar un interessant entramat defensiu que inclou trinxeres, pous de tirador i aixopluc de descans.


Les fortificacions de Vilamur (Vilamur)

Recuperació arqueològica i senyalització de restes bèl·liques properes a la població de Vilamur. Es tracta de búnquers, trinxeres i pous de tirador de les posicions franquistes situades en aquest indret a cavall entre el Pallars Sobirà i l’Alt Urgell que fou castigat per l’aviació republicana el maig de 1938.