Introducció històrica

L’organització en partits judicials a Espanya evoluciona paral·lelament amb la divisió territorial del país. El primer cop que es parla dels partits és al segle XVI per referir-se a una entitat territorial intermèdia vinculada a l’àmbit fiscal. En la darrera fase de l’antic règim, el territori estava dividit administrativament en corregiments. El Pallars Sobirà depenia del corregiment amb seu a Talarn. Dins d’aquest àmbit, l’administració de justícia es repartia entre el corregidor, amb jurisdicció sobre el seu territori, tot i que només l’exercia a la ciutat on vivia i a cinc llegues al voltant, i els alcaldes que tenien la mateixa funció als seus municipis esdevenint la primera instància de la jurisdicció ordinària.

Durant el segle XIX va suprimir-se l’organigrama judicial de l’antic règim absolutista. Les Corts de Cadis van establir el reconeixement de la sobirania nacional i el principi de la divisió dels poders de l’estat, entre el legislatiu, l’executiu i el judicial. Prèviament, l’any 1811 s’havia aprovat la incorporació dels senyorius jurisdiccionals a la nació, fet que facilitava l’abolició dels senyorius feudals i l’aplicació d’una justícia unificada a tot el territori. 

Després de l’aprovació de la Constitució del 1812 es va posar en funcionament una nova planta judicial articulada al voltant del Tribunal Suprem, les audiències territorials i els jutges de par tit judicial. En el títol V, article  237 de la Constitució es regularen els partits judicials: “Se establecerán partidos proporcionalmente iguales, y en cada cabeza de partido habrá un Juez de letras, con un Juzgado correspondiente”.  D’aquesta manera, els antics partits eminentment fiscals passaven a tenir també atribucions judicials.

Els partits judicials havien de tractar les demandes civils i les criminals excepte les més lleus que eren competència dels alcaldes. A la vegada, es va completar un procés de racionalització territorial. Es cercava una justícia més immediata escollint com a cap de partit de la demarcació a la localitat que “por su vecindario, proporciones y demás circunstancias sea más  adecuada para ello”. El reglament establia l’existència d’un partit judicial per cada cinc mil veïns. La implantació dels partits judicials fou complexa perquè al país no existia una divisió territorial homogènia, per la qual cosa l’organització judicial va evolucionar de forma paral·lela amb la divisió territorial d’Espanya i no va cloure fins després de la implantació de les províncies l’any 1833. 

Després de la mort de Ferran VII, l’any 1834, va establir-se un mapa de partits judicials basat en les províncies delimitades uns mesos abans. Aquesta divisió va ser utilitzada com a circumscripció electoral en les següents eleccions, a Corts Generals del Regne. El decret signat el 21 d’abril del 1834 a Aranjuez per la reina regent Ma ria Cristina delimitava 451 partits judicials. A la província de Lleida es crearen els partits de Balaguer, Cervera, Lleida, la Seu d’Urgell, Solsona, Sort, Talarn (amb seu a Tremp) i Vielha. El partit de Sort incorporava l’actual comarca del Pallars Sobirà més els pobles de la Vall Fosca. 

Agustí Coy y Cotonat, fill de Sort i capellà castrense de l’exèrcit espanyol, en el seu llibre “Sort y Comarca Noguera Pallaresa” publicat l’any 1906 parla de l’establiment del partit judicial de Sort.

“Según Moner, Sort es cabeza del partido judicial de su nombre desde el año 1835; no obstante, parece ser así desde 1825. (…). La superficie del distrito de Sort es de 1.695 kilómetros, con 15.126 habitantes y lo forman 36 Ayuntamientos (…) así como los pueblos agregados a ellos”

COY COTONAT,
Agustín (1906), Sort y Comarca Noguera Pallaresa. Barcelona: Imprenta y Litografía de la Viuda de José Cunill, p. 590.

Els primers jutges van ser els mateixos que impartien justícia durant l’absolutisme. Per nomenar als jutges de primera instància va optar-se, provisionalment, per habilitar als alcaldes majors que vivien als pobles cap de partit. Amb tot, la voluntat era que al capdavant del partit judicial hi havia d’haver un lletrat per tal de privar de facultats judicials als alcaldes.