La presó de dones de Sort

La presó de dones s’ubicava en un edifici contigu a la presó d’homes, a la mateixa Plaça Sant Eloi. Es tractava d’un petit habitacle propietat d’Agustí Muxí Monroset, metge titular de Sort. Es conserven els llibres registre d’entrades i sortides de la presó des del 16 d’agost del 1938 al 17 de novembre del 1953. Es tracta d’un registre únic on s’anoten tant els homes com les dones.

Entre setembre del 1938 i finals del 1939 s’empresonaren les dones que es relacionen en la següent taula. Totes restaven a disposició de l’autoritat militar, ja sigui per declarar, per ser traslladades a Tremp per ser jutjades o per ser evacuades de la comarca en direcció a altres d’indrets d’Espanya.

Coincidint amb l’arribada de l’exèrcit franquista a Sort, l’any  1938, s’endegà una implacable maquinària repressiva per imputar a les persones que s’havien destacat per la defensa de la República integrant els comitès antifeixistes i els ajuntaments. En aquest sentit, alguna de les dones que es registren a la presó durant el període comprés entre setembre i novembre del 1938 hi són empresonades per respondre davant l’autoritat militar. Aquesta repressió va complementar a la violència indiscriminada exercida pels homes del general Sagardia que assassinaren a una setantena de persones de la comarca sense judici previ.

Lluïsa Semino Pagès i Maria Tomasa Carrera de Rodés i Maria Moga d’Esterri d’Àneu van entrar a la presó de dones el 27 de setembre del 1938. Lluïsa Semino (Perpinyà, 1886) i Maria Tomasa (1902) conjuntament amb el germà de la primera, Francesc Semino Pagés (Perpinyà, 1889), van ser sotmeses a un consell de guerra que les sentencià a 12 anys i 1 dia de reclusió temporal. Posteriorment, la pena fou commutada i restaren en llibertat. Malgrat això, l’any 1944 se’ls incoà un expedient de responsabilitats polítiques tot i que, finalment, sembla que aquests expedients no van acabar d’instruir-se.

Maria Moga Castellarnau (Esterri d’Àneu, 1912) fou jutjada en un sumaríssim que va afectar quinze veïns d’Esterri. Maria fou condemnada a 12 anys i 1 dia de presó. Posteriorment, la pena li fou commutada per la meitat, res tant en 6 anys i un dia de presó major. Empresonada a la Presó Provincial de Lleida, l’any 1941  va obtenir la llibertat condicional i, posteriorment va tornar a viu re a Esterri d’Àneu.

Un germà de Maria, Pere, també fou sotmès a un consell de guerra el qual fou finalment arxivat al no haver-lo pogut detenir. A Pere, paleta de professió, se l’acusava de ser “muy rojo”, membre de la Confederació Nacional del Treball (CNT), d’haver participat en patrulles de vigilància com a milicià i d’amenaçar a les persones de dretes del municipi.

Pilar Francesca Tomàs (Llessui,  1894), empresonada el 28 de setembre, fou sotmesa a dos consells de guerra. Del primer, on també estava implicat el seu germà Manuel (Llessui, 1902), en va resultar absolta mentre que Manuel va ser condemnat a 12 anys i 1 dia de reclusió menor acusat ser membre d’Esquerra Republicana de Catalunya. Al segon fou imputada amb catorze persones més de Llessui, entre ells novament el seu germà Manuel i el procediment va arxivar-se. Als primers anys quaranta als germans Francesca Tomàs se’ls va instruir un expedient de Responsabilitats Polítiques. Manuel fou expedientat l’any 1941 mentre que la instrucció que afectava a Pilar no va tirar endavant.

Adriana Llaràs Viladomat de Llessui, empresonada també el 28 de setembre, tot i que cons ta com “evacuada” també va després patir la repressió franquista i va ser sotmesa als mateixos consells de guerra que Pilar  Francesca. En el primer fou absolta i la segona causa va ser sobreseïda. 

Un segon grup de dones van ser empresonades per posteriorment ser evacuades cap a altres indrets  d’Espanya. Les autoritats militars van decidir, després de l’ocupació de la comarca, que calia allunyar del Pallars a familiars de persones que combatessin amb l’Exèrcit Republicà, haguessin fugit a l’exili o que estesin empresonades.  Aquesta acció repressiva pretenia desplaçar de la zona aquells a qui  es considerava que podien pertorbar l’ordre públic. Van ser nombroses les famílies de la comarca  que durant l’any 1938 van haver  de passar per aquest dolorós des plaçament que implicava deixar  la seva casa i les serves pertinences. Majoritàriament, eren mares acompanyades dels seus fills menors d’edat. Els vehicles militars els recollien a diversos punts de la comarca per posteriorment, concentrar-los a Sort des d’on se’ls traslladava a la seva destinació final. La majoria va anar a la  província d’Osca repartits en diverses poblacions, entre elles Tormos, Alcalà de Gurrea, Lupiñen, Ortilla i Montmesa.

Fou el cas de la família Rey Pau de casa “Roy” de Castellviny. Maria Pau Galí i els seus fills petits Enric, Alfons, Montserrat i Víctor, van ser evacuats a Tormos. El pare s’havia refugiat a Andorra i els seus altres tres fills combatien a l’exèrcit republicà. Segons recorda Enric Rey, junt a altres persones de Sort, entre ells la família de casa Teixidor (Maria Raimat i les seves filles Adelina, Assumpció i Ramona), van ser citats per l’alcalde a la plaça Major des d’on van ser obligats a pujar en cami ons militars i conduits fins aquest poble aragonès. Al comboi ja viatjaven algunes famílies de Rialp i en van recollir a altres a Gerri de la Sal i a Tremp. La família Rey  – Pau va estar a Tormos des del maig del 1938 al gener del 1939. Van dormir durant disset dies sobre un terra de ciment amb l’únic abric de dues mantes que aixo plugaven els cinc membres de la família. Després, van ser portats a uns antics barracots que anys abans havien servit per allotjar als treballadors que participaven en la construcció del pantà de la Sotonera. Vivien de l’assistència que els hi facilitava Auxilio Social.

Al novembre del 1938 es va produir un fet significatiu que va alterar la vida dels “Roy” i els “Teixidor” a Tormos. La nit del 3 al 4 de novembre va ser atacada la guàrdia de soldats ubicada al pont penjant de la Bastida. Com a conseqüència d’aquest fet s’atribueix al general Sagardia la frase “Fusilaré a diez catalanes por cada  hombre muerto de mi guardia”. Segons explica l’historiador Manuel Gimeno i com confirma el llibre registre de presoners, aquell  mateix dia es van detenir veïns de Surp, la Bastida, Escàs, Altron, Bernui i Llessui, entre ells sis dones de la Bastida. 11 persones foren dutes a Rialp i assassinades a la finca anomenada “Molina de  Josepet”. La repressió no només va afectar als veïns del Pallars Sobirà, els “Roy” de Castellviny i els “Teixidor” de Sort foren portats des de Tormos a Sort per ser interrogats pels fets de la Bastida.  Van ser tancats a la presó i uns dies després van ser retornats a l’Aragó. Enric Rey recorda que ell i els segons germans petits, Alfons i Victor van dormir a la presó d’homes mentre la seva mare i la seva germana Montserrat ho feien a la presó de dones, situada just al costat de la primera. 

La major part de les altres dones evacuades tenien igualment familiars combatent a l’exèrcit republicà o que havien integrat els ajuntaments i els comitès antifeixistes abans de l’arribada de les tropes franquistes a la comarca. Entre els que formaven part de l’Exèrcit de la República cal esmentar que Pilar Vilanova Mesull tenia  un germà Emili que lluità amb el Cos de Carrabiners i un altre germà, Marcel·lí, imputat en un consell de guerra junt amb altres nois d’Enviny. Elena Faurat de Llessui també tenia dos germans, Manuel i Àngel, combatents republicans. Els dos van marxar a l’exili acompanyats de l’esposa de Manuel i van ser internats en camps de presoners. Manuel a Agde des d’on va presentar sol·licitud per refugiar-se a Mèxic i Àngel a Barcarès. Un altre germà, Francesc, va ser sotmès l’any 1939 a un expedient per part del Tribunal de Responsabilitats Polítiques. 

Josep Ramoneda Bolló germà de Maria Ramoneda, també lluità en les files republicanes a l’igual que Josep Castellà Bringué, germà de Maria Castellà que fou jut jat l’any 1938 per un tribunal mi litar acusat de derrotisme.