La presó de Sort com a lloc de memòria

L’Ajuntament de Sort va promoure des de l’any 2000 la conversió de l’antiga presó com un espai expositiu on explicar el paper de Sort durant els anys compresos entre la Guerra Civil Espanyola i la Segona Guerra Mundial (1936- 1945). Després de diversos treballs de rehabilitació i conservació de l’antiga presó d’homes i d’encarregar els projectes de museologia i museografia al Servei d’Història, Patrimoni i Documentació de la Universitat de Lleida, el juliol del 2007 va inaugurar-se el museu “El Camí de la Llibertat. Un museu de la pau a la frontera” amb l’objectiu de donar a conèixer el paper de Sort com a lloc d’acollida dels centenars de refugiats que fugien del nazisme i de la Segona Guerra Mundial.

Els elements museístics i els continguts de l’exposició permanent van ser actualitzats l’any 2014 després que la Diputació de Lleida endegués el projecte “Perseguits i Salvats” amb l’objectiu de recuperar la memòria del pas pel Pirineu de Lleida dels milers de jueus que fugiren de la persecució a què foren sotmesos durant la Segona Guerra Mundial a l’Europa ocupada pels nazis. Paral·lelament, es pretenia donar a conèixer la tasca de suport i ajut que els lleidatans van atorgar a aquestes persones que escapaven de la barbàrie i d’una més que probable mort. La Presó-Museu esdevingué un lloc central d’aquest projecte i se senyalitzà, per primer cop, la presó de dones amb la col·locació d’una placa explicativa.

Tot i que al discurs expositiu es feia una mínima referència al fet que les dones eren empresonades en un edifici contigu, l’espai que havia ocupat la presó de dones es conservava igual com havia restat després de deixar de prestar aquesta funció. L’any 2007 l’Ajuntament de Sort va signar un conveni amb l’empresa Posan Cardós que prèviament havia adquirit l’immoble conegut com a Casa Facèrcia on es troba ubicat l’espai que havia realitzat funcions de presó. Mitjançant aquest pacte, l’espai de 12,03 m² de superfície es preservaria durant l’enderrocament de l’edifici per tal de garantir la seva conservació com a espai històric a incorporar al museu “Camí de la Llibertat”.

L’interior de l’habitacle presenta un mal estat, per la qual cosa caldria emprendre una actuació urgent de conservació i consolidació de l’espai. Aquesta acció s’hauria de completar amb la posada en valor de l’espai com a lloc de memòria amb entitat pròpia i com a complement del discurs museístic que s’ofereix als visitants de la Presó-Museu “El Camí de la llibertat”.