La presó de Sort: presó d’homes i presó de dones

A mitjans del segle XIX, Sort esdevé capital de partit judicial i, en conseqüència s’habilita una presó d’homes i una presó de dones. La presó d’homes s’instal·la en l’edifici conegut com a Casa Xorret on s’ubicava una antiga capella gòtica consagrada a l’advocació a Sant Cosme i Sant Damià destinada, en els seus orígens, a funcions de petit hospital. L’espai havia estat adquirit per l’Ajuntament de Sort en una de les desamortitzacions de béns eclesiàstiques endegades durant el segle XIX. En un espai annex, de propietat privada, s’instal·là la presó de dones.

Plaça Sant Eloi circa 1925
Grup de gent ballant sardanes a la Plaça Sant Eloi envoltats de militars, possiblement durant la festa major. 1944

La presó d’homes ocupava al número 5 de la Plaça Sant Eloi una superfície total de 24 m². A l’interior tenia dos departaments i una reixa de ferro envoltava l’exterior de la façana. Una finestra era l’únic element de ventilació. Disposava d’una latrina i una aixeta amb aigua corrent per poder rentar-se. La de dones, situada al número 6, en un edifici propietat d’Agustí Muxí, tenia una superfície de 14 m².

Durant la Guerra Civil espanyola, s’hi empresonaren diferents grups de perseguits pels republicans i, en acabar, els que havien de ser sotmesos a la repressió franquista.

Amb l’esclat de la Segona Guerra Mundial, hi passaren centenars de refugiats estrangers.

Antoni Rialp Porta, militant del Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM), ingressat el juny del 1939 després de ser detingut quan intentava refugiar-se al Principat d’Andorra, descriu l’establiment:

“De ropa, ni cama, así como jabón y medicamentos de ninguna clase se repartía entre los detenidos en caso de necesidad. Muy pronto la sarna u los piojos se apoderaron e hicieron insoportable el tiempo que allí estuve, ya que dormíamos todos en el suelo y los cuerpos se tocaban unos con otros, ya que sólo disponíamos de unos 30 centímetros de espacio para cada uno”.

Henri Birnbaum, francès que hi va ser empresonat el novembre del 1942 després de fugir dels nazis a través de la Vall de Cardós, diu el següent:

“Recuerdo todavía que la cárcel de Sort era una habitación cuadrada, sin ventanas, con unos retretes o más bien dicho con un lugar donde hacíamos nuestras necesidades, a la vista de todo el mundo. Esta habitación por muy grande que era no era suficiente para la gente que amontonaban allí y no podíamos ni sentarnos. Acababa con una jaula rectangular que daba a la plaza y por rotación, podíamos salir a respirar un poco de aire puro”.

Durant l’activitat de la guerrilla armada que a la tardor de 1944 intentà enderrocar el govern de Franco, hi foren conduïts els maquis detinguts al Pallars Sobirà. Posteriorment, s’hi detingué els acusats de delictes menors, bàsicament petits robatoris i furts, conseqüència de l’extrema misèria dels primers anys de franquisme. La presó va ser clausurada coincidint amb la desaparició del partit judicial de Sort l’any 1968. A partir d’aleshores l’espai s’utilitzà com a magatzem municipal fins a la realització de la recerca històrica i recuperació de l’espai per a donar lloc a l’actual “Presó-Museu Camí de la Llibertat”.