Rutes d’exili i evasió

Creuar els Pirineus a través del Pallars Sobirà era una tasca arriscada i plena de perills. A les dificultats del medi físic (orografia abrupta amb colls de muntanya propers als 3.000 metres, presència de neu durant gairebé vuit mesos a l’any i una travessa de durada considerable), caldrà afegir les limitacions personals (desconeixement dels camins, escassa preparació física i equipament deficient per emprendre caminades d’alta muntanya). Sense abric ni calçat adequats, i mal nodrits, el viatge fou una experiència letal per a les persones que fugien. I, un cop eren a Espanya, els obstacles continuaven: manca de documentació, possibilitat de ser expulsats en arribar, detencions… Aquests factors convertiren les evasions per aquestes contrades en un episodi heroic per als seus protagonistes.

Escapar de Franca fou relativament fàcil els dos primers anys de la Segona Guerra Mundial. La situació va canviar a partir del novembre del 1942 quan l’exèrcit alemany va ocupar la França de Vichy i de seguida va reforçar la vigilància de les rutes que conduïen a Espanya amb la intenció d’impermeabilitzar els Pirineus.

Els itineraris que conduïen al Pallars Sobirà discorrien a través de les Valls d’Àneu, la Vall de Cardós i la Vallferrera que donen accés a la comarca, seguint la llera dels rius Noguera Pallaresa, Lladorre i Noguera de Vallferrera. La ruta principal que enllaça Sent Gironç (Arieja) amb les Valls d’Àneu discorria pels camins ubicats dins del triangle Sent Gironç – port de Salau – port dels Tres Comtes, que convergien a la vall d’Isil per després continuar fins a Esterri d’Aneu i Sort. L’itinerari més concorregut partia des del poble de Seix, des d’on sortien els senders que conduïen a territori espanyol a través dels ports de la Pala de Clavera (2522 m), Tindarelha (2355 m), Aulà (2260 m), Portanèth d’Aurenèra (2331 m) i Salau (2087 m).

Després dels passos de les Valls d’Àneu, les de la vall de Cardós es convertiren en els més transitats. Camins que partint generalment de Sent Gironç transitaven pels ports de Tavascan (2217 m) i Lladorre (2444 m). Des d’Aulus-les-Bains, els colls d’entrada eren Guiló (2318 m), Artiga (2481 m), Tres Comtes, Lladorre (2444 m) i Colatx (2416 m). Finalment, des d’Ausat es travessaven els ports de l’Artiga, Tres Comtes i Boet (2510 m), cap a la veïna Vallferrera.

Sense abric ni calçat adequats, i mal nodrits, el viatge fou una experiència letal per a les persones que fugien. I, un cop eren a Espanya, els obstacles continuaven: manca de Des del Principat d’Andorra, alguns camins conduïen al municipi d’Alins de Vallferrera. Es tractava de passos transitats secularment tant per contrabandistes com pels que fugien dels conflictes bèl·lics: ports de Boet, Baiau, Negre, Ovella, Cabús i Vell que enllacen amb els pobles d’Àreu, Tor i Alins.

Visita Charles Yeager 2010
Visita Charles Yeager 2010