Sort i els refugiats de la Segona Guerra Mundial

Durant els anys de la Segona Guerra Mundial la vila de Sort esdevingué el lloc de concentració dels refugiats detinguts per la Guàrdia Civil als passos fronterers del Pallars Sobirà i la Val d’Aran.

Aquests darrers eren conduïts a la ciutat de Lleida, però el recorregut era llarg i sinuós (encara no s’havia obert al trànsit de vehicles el túnel de Vielha) per la qual cosa era obligada una escala a Sort aprofitant que hi havia una presó.

Entre 1940 i 1944, passaren per Sort 2.660 refugiats estrangers. 8 al 1940, 18 al 1941, 410 al 1942, 1.675 al 1943 i 549 al 1944. Els francesos van ser el grup més nombrós representant gairebé la meitat dels registrats a la presó seguit dels refugiats jueus i els pilots d’aviació aliats. També van registrar-se 159 dones, totes d’origen jueu.

Les presons no tenien espai per acollir a un número tant important d’internats que convivien al seu interior en unes difícils condicions d’habitabilitat. Les pressions de les representacions diplomàtiques nord-americana, britànica i, especialment de l’organització benèfica jueva American Joint Distribution Committee, van fer que a partir del 1943 s’autoritzés a allotjar alguns detinguts en fondes i cases de dispesa amb l’obligació de presentar-se dos cops al dia a l’agutzil municipal, que realitzava funcions de guarda del dipòsit. Els establiments que albergaren evadits foren l’Hotel Pessets, la Fonda Martí Cases, la Fonda Burrella i l’Hostal Toni.

Pels que romanien a la presó, l’Ajuntament s’encarregava de la seva manutenció tot i que els aliments no sempre eren abundants. Alguns dels empresonats aprofitaren per bescanviar alguns dels seus objectes personals a canvi de menjar. Veïns del poble van comprar uns prismàtics, altres intercanviaren tabac per un rellotge i un aviador belga va donar la seva caçadora a canvi d’una llauna de sardines. Paral·lelament, cal dir que els veïns de Sort van ser molt solidaris amb els refugiats.

El següent pas dels detinguts era la ciutat de Lleida on es decidia el seu futur. Els nois en edat militar podien ser transferits a les presons de la ciutat i posteriorment al camp de concentració de Miranda de Ebro. Altres restaven en llibertat. Tots iniciaven llavors un llarg camí fins que eren autoritzats a abandonar Espanya en direcció a la seva destinació. Els nois en edat militar al Nord d’Àfrica o a Anglaterra i els jueus a Amèrica o al llavors Mandat britànic de Palestina.